Jordi Puig. Compromís per Ròtova
A casa, quan els arribe el rebut del fem, comprovaran com, una vegada més, ha pujat. I és que ens estem gastant tots els recursos recorrent grans distàncies per portar el que nosaltres no volem lluny, ben lluny, on no moleste. I això té un preu, en transport i per al medi ambient.
Si tenen persones majors en alguna residència, hauran rebut alarmats la notícia que corrien perill les places que els seus familiars ocupaven a estos centres públics, entre altres coses, per la manca de compromís de la Generalitat a fer-se’n càrrec. I igual de mal ho tenen els bombers del país, les brigades forestals i les empreses proveïdores de la Generalitat.
Si són pares, s’assabentaran pels seus fills de la retallada en professors interins i de reforç supera el miler, ja que el número d’alumnes per aula ha hagut d’augmentar. I si són professors, sabran la nefasta capacitat per gestionar els llistats d’adjudicacions per part de la Conselleria de Cultura. Si, a banda d’estudiar, els seus fills toquen algun instrument, hauran pogut comprovar com el preu de la matrícula ha augmentat. Milers de professors hauran de deixar el seu lloc i moltes escoles de música s’hauran de plantejar la seua continuïtat. Si algun dels seus fills són joves, sense titulació acadèmica i menors de 25 anys, que es troben desemparats davant d’un panorama laboral més que preocupant, formen part del 50 % del llistat de l’atur comarcal.
Si és consumidor de cinema en valencià, s’haurà assabentat que el retall al doblatge ha sigut brutal; i si ha llegit la premsa els últims mesos, haurà pogut comprovar com les ajudes per promocionar el valencià, que ja eren irrisòries, s’han quedat en no res.
Quan veuen Canal 9, s’han preguntat vostés perquè sembla que el nostre president Camps mai no ha comés cap errada? Perquè és omnipresent a totes les notícies? La resta de partits polítics no existeixen? No hi ha veus diferents a la seua? No es presenten centenars de propostes a les Corts cada mes? A quants grups de música en valencià ha sentit en la televisió pública? Saben per Canal 9 que hi ha polítics imputats? I que el govern valencià ha perdut les inversions del govern central en llibres per a biblioteques i en ordinadors per als col·legis, per no posar la part corresponent?
Estimat lector, podríem continuar fent el llistat tan llarg com vulguem; puc entendre que, davant del panorama, vostés creguen cada vegada menys en la política. Però també els vull replicar -ai de mi!- que en qui han de deixar de creure és en aquells polítics que fan un mal ús d’ella. Aquells que la volen convertir en un ofici per a tota la vida o que volen enriquir-se a costa de tots.
I també vull que entenguen que els joves no ens podem conformar amb un “tots són igual” o “com que els altres també ho farien, que continuen estos”. Els joves ens quedem sense un horitzó si tots vostés es limiten a raonar en estos termes, com si d’una discussió de pati de col·legi es tractara.
Hui hem parlat del PP, però tan se val. Els dos grans partits, fins ara, han acabat per coincidir en moltes coses, en massa. Darrerament, en les mesures per eixir de la crisi: que ho paguen els treballadors; fins al punt que el PP ha quedat totalment descol·locat quan el PSOE ha assumit les seues polítiques i no no sap dir en què no està d’acord.
Podem continuar, com deia, fent un llistat tan llarg com vulguem. Però ja és hora de canviar el xip. De dir que hi ha altres maneres de fer política. Sí, política i amb majúscules. I vostés tenen l’oportunitat de continuar amb aquest model o de canviar. Tenen el dret a exigir capgirar la política actual, la que afecta cada moment de la seua vida; o participar més enllà de quan van a votar.
Els joves del BLOC creiem que existeix un projecte de país en positiu, proper a les persones, que ja existeix i que hem de potenciar; un projecte que hem de millorar i fer amb la gent dels nostres pobles i ciutats. És el dels nostres músics, el del centenar de publicacions en valencià, el de les associacions pel territori, el de les parelles que volen poder compatibilitzar l’horari laboral amb la vida familiar, el dels nostres xiquets de zero a tres anys, el dels nostres majors, el de les persones que volen una televisió pública de qualitat, el de les persones que volen una sanitat pública en condicions i millors trens de rodalies.
Parlem d’un projecte amb propostes desacomplexades i fresques, que se solen quedar a peu de carrer; escoltar la gent per fer nostres les vostres propostes polítiques. Amb elles, intentem aportar il·lusió, treball i compromís. Des del BLOC JOVE creiem en eixe altre país i en eixa altra política. I que, en darrera instància, amb la Coalició Compromís, podem tornar a intentar sumar tot aquell qui vulga formar-ne part.
Això era, estimat lector.