Jordi Puig Muñoz. Veí de Ròtova, docent i regidor de Compromís.
A molts col·legis i municipis valencians, estos dies es troben en ple procés de consulta entre els professorat, l’alumnat major de 14 anys i les mares i pares; una consulta en la qual es pregunta l’opinió sobre les retallades, la política educativa del govern i la necessitat d’un canvi a millor. Per a mi ha estat una grata experiència que al meu poble, la gent, a peu de carrer, haja pogut expressar l’opinió, encara que haja sigut de manera tan simbòlica i testimonial; i, d’esta manera, s’haja pogut informar o conèixer la reforma de la nova llei educativa del PP.
Primer per internet, després al ple mateix, en el punt de control als òrgans de govern, i després, de nou per internet, vénen a dir que “la oposición de nuestro municipio se dedica a politizar la enseñanza pública como si ellos fueran los verdaderos defensores”.
Participe a la consulta i a la recollida de firmes, primer que res, com a ciutadà i veí de Ròtova; i participe com a docent. No tinc cap objecció a explicar-losen què consisteix la consulta i què pretén, i em pregunte què pretenen, en canvi, preguntant-ho en el ple. Perquè, primer que res, no sé si calia aclarir-los que la meua condició de regidor no m’impedeix participar de manera oberta en qualsevol iniciativa ciutadana.
Puc entendre que vostés, quan em veuen, solament veuen el representant del meu partit, cosa que tampoc m’importa massa; de fet, n’estic bastant orgullós com de clar els hem dit, des de Compromís, que ens oposem a una llei educativa que ens torna més de 30 anys enrere.
No ens creiem els vertaders defensors de l’educació pública; en som defensors i no ens amaguem -i no aconseguiran mai que això passe-, i afortunadament hi ha moltes persones i entitats que també, cada vegada més, n’exerceixen, de defensores.
Tot i que simbòlica, ho comentava amb un amic, la consulta ha sigut un xicotet èxit; no n’estem acostumats a Ròtova -se n’havia fet alguna altra?-. Jo sé que a vostés no els ha agradat. Ho intuïa abans i ho confirme ara. De fet, mai no els senta massa bé quan la gent diu la seua, ja siga sobre educació, urbanisme, queixes veïnals, etc.
No els ha agradat que la gent haja pogut respondre tres preguntes senzilles: rebutja les retallades en educació? Rebutja les polítiques educatives del govern central? Considera vosté necessari un canvi en la política educativa per a una educació de qualitat en la que es mantinguen les beques de llibres, s’augmenten les de menjador i transport, s’incremente la plantilla de professorat, es destinen més recursos a l’atenció educativa i als programes de compensació, es reduisca la ràtio de les aules, es pague el deute i s’actualitze la finançament a les universitats públiques i es garantisca el dret d’accés al Programa Plurilingüe d’Ensenyament en Valencià? Vostés què contestarien? El PP ha respost a totes elles que NO.
De vegades hi ha el silenci, pel desconeixement. Quan la gent el supera, reaccionen amb l’embolic, el soroll. La gent sol tensar-se, i fugir, quan veu enrenou; de vegades funciona. Ja hem superat el silenci, i la cosa comença a destorbar. Per això, qüestionen la utilitat de la consulta, qüestionen les preguntes i qüestionen que participem.
I, ara, el govern controla l’oposició, no és la primera vegada. Tenim un govern que fa l’oposició a l’oposició. I llancen aquell “què pretenia vosté amb la consulta…”. Potser no saben que la consulta l’organitza la Plataforma per l’educació; potser no ho han llegit quan ho han vist. Potser no s’han assabentat del decret de beques, també aprovat. Potser no han notat cap efecte en les retallades en educació.
I finalment queda allò de “nosaltres no ho hem prohibit”. Beneïda democràcia! O aquella altra frase de “esperem que el Consell Escolar no es convertisca en un consell polític”. Política, tot el món quiet! Sense comentaris. De nou, el missatge de la por a qui proteste, a qui no estiga conforme i a qui alce la veu. Ni que dir que és ben trist que la gent que es dedica a la política utilitze tan sovint esta paraula de manera tan pejorativa, amb tints d’amenaça pública.
I no, no s’adonen que ja no funciona. Són actituds de manual de la dreta, que no tornarem a permetre. Perquè hi ha la llibertat; i hi ha la normalitat, que hem de defensar dia a dia per poder gaudir-les.