General

Josep Camacho. Saforguia.

L’alcalde de Ròtova avança en esta entrevista com serà el Porrat de Sant Macià de 2022, concebut per a evitar aglomeracions, donat que la situació sanitària encara és delicada. A més, repassa algunes qüestions d’actualitat en el poble, com els projectes per a l’antic cine Cervantes i Palau Comtal, el model de municipi, el polígon industrial, o la situació del centre de menors tutelats.

¿Com es planteja, en línies generals, el Porrat de Sant Macià 2022?

-El porrat  torna al carrer, crec que totes i tots en teníem ganes. Però ho fa replantejant els espais, per a gaudir de manera més segura d’este esdeveniment. Entenc que enguany serà un porrat de transició, de retrobar sensacions entre la mateixa població, més que d’intentar acollir a molta gent. El que és pròpiament porrat tradicional es trobarà més esponjat i la seua distribució evitarà que la gent s’hi acumule. Potenciem un espai ample, l’aparcament de les escoles velles, per acollir una zona d’actuacions on la gent pot fer un mosset; un espai que se situarà al costat de la Fira Gastronòmica i Turística. Les exposicions seran a l’aire lliure i les visites al Centre d’Interpretació de la Pansa, la vil·la romana de la Sort i les eixides al medi o a Sant Jeroni estaran integrades en la programació. El porrat tornarà a tindre als comerços com a aliats, per fer d’esta cita un aparador i convidar la gent a tornar al llarg de l’any. I, evidentment, també, el públic escolar: una part de la programació va dirigida a ell. La dinamització econòmica han anat lligada sempre a esta cita, i volem continuar potenciant-la.

¿Quan podrien començar les obres en l’antic Cinema Cervantes?

-Recuperar el cine Cervantes serà una de les fites importants que aconseguirem com a municipi esta legislatura. Crec que no vaig errat si dic que este projecte és de gran transcendència i importància per al poble, i volem fer-lo amb la participació de tot el consistori i de la gent del poble. El cine és un lloc molt apreciat per la gent de Ròtova, un espai emblemàtic que ens fa reviure altres temps i al mateix temps és un espai molt necessari ara i en el futur. Per això, estem convençuts que serà acollit de nou per tota població. Estem preparant tot el procés per començar el més prompte possible i en tot cas esperem poder començar este any. Sabíem que no era senzill però hem pogut rebre una ajuda del pla Conviure, de la Generalitat, amb què podem plantejar una recuperació integral; que ens ha de permetre posar al dia el cine, modernitzant les instal·lacions i conservant l’espai al màxim, com l’hem conegut. Així, prompte, gaudirem d’una gran instal·lació al centre del poble per fer actes com els concerts de la banda, teatre, festes populars… 

¿Quin projecte ja realitzat o en marxa li fa especial il·lusió?  

-Si n’he de triar un, que és difícil, li diria que recuperar el cine, com acabem de comentar. Però, també, obrint un poc la perspectiva, ens interessava abordar el projecte de municipi, i fer-ho amb la gent. Per això, l’hem plantejat en torn a sis eixos: la dinamització econòmica, la participació (amb tot un seguit d’òrgans sectorials o per edats, un reglament municipal i espais); els serveis a les persones i la garantia d’igualtat; les polítiques de joventut; Ròtova al Futur (que inclou un programa entorn a la Cultura i l’Educació); i Ròtova Canvi, un programa d’actuacions en medi ambient i lluita contra el Canvi Climàtic. Volem fer entendre, i fer partícip a la gent, que les actuacions concretes responen a un projecte i seguixen un fi ordenat, amb una planificació que hem de treballar. La remodelacíó dels carrers, millorar els accessos i l’accessibilitat; dotar tots els edificis públics d’autoconsum; aconseguir tenir per fi biblioteca -i que siga accessible- o treballar el patrimoni de manera rigorosa com un recurs al servei de la gent… Tot això té sentit si forma part d’un projecte de municipi que va més enllà de quatre anys, tal com vam explicar quan ens vam presentar. Això il·lusiona. D’altra banda, cal fer molta més faena, com posar llum i arreglar els pufos urbanístics, posar al dia Ròtova. Tot això és igualment necessari. Però ens cal treballar amb un projecte de municipi compartit amb el veïnat, anar construint el futur.

Entre 2020 i 2021 Ròtova va perdre 22 habitants, segons les estadístiques del padró de l’INE. (De 1.293 a 1.271) ¿Creu que hi ha algun perill greu de despoblament? 

-Ròtova sempre va canviant en quant al nombre d’habitants però ho fa a poc a poc tant la pujada com la baixada. Si mireu l’evolució veureu que al 1986 vam arribar a 1.403 habitants però al 2003 havíem baixat a 1.251. Al 2009 vam pujar fins als 1.335 però al 2014 vam ser 1.262. Que les xifres oscil·len pot deure’s a diferents motius. Per tant 22 habitants menys que l’any passat no es una dada preocupant.
Ara bé, la nostra obligació és intentar fer del poble un espai amb possibilitats de viure. I hem de fer els deures en un doble sentit. Per una part hem de procurar que hi haja faena al poble: en el polígon, els comerços, servicis… I, per una altra banda, hem de millorar la qualitat de vida del poble i caminar cap a un urbanisme més humà, de manera que siga atractiu per assegurar que la gent es quede a viure i per atraure nous veïns i veïnes. Amb la Federació Valenciana de Municipis i Províncies treballem esta problemàtica, amb un servei de suport als AODL dels pobles (Agència d’Ocupació i Desenvolupament Local), en què assessoren als municipis més menuts i als catalogats oficialment en despoblament.

¿Hi ha hagut en els darrers mesos alguna inversió privada potent a Ròtova? ¿Per a quin tipus d’empreses seria interessant establir-se en el polígon industrial?

-Les empreses que ens agradarien són les empreses que busquen la innovació i les que aporten un valor afegit. I empreses que puguen donar faena a la gent del poble, a les persones més qualificades i a les menys. Sóc conscient de l’esforç que fan, per exemple, les empreses de Les Masses, quan ens traslladen el difícil procés d’innovar, que practiquen. Volem que els que han pogut estudiar no es vegen obligats a anar a viure fora del poble sinó almenys alguns tinguen l’oportunitat de quedar-se i treballar-hi. Com que estem al Mapa Industrial Valencià, podem rebre i reforçar les ajudes i inversions que s’impulsen sobretot des de l’IVACE de la Generalitat. I caminem per poder situar Les Masses com un polígon avançat. Estem millorant la qualitat del nostre polígon en un doble sentit: fer que les empreses existent se senten còmodes i, al mateix temps, poder atraure’n de noves. I, per altra banda, fer del polígon un espai amable per a treballadors i per al veïnat, que siga més humà i que convisca bé amb el poble, donada la proximitat.
 

¿El turisme hauria de ser una política estratègica per al poble?

-Crec que cal plantejar el turisme en termes el més realistes possibles. Tenir un projecte cultural i patrimonial rigorós, per a la nostra població, propiciarà que puguem projectar-lo a fora. I, en la mesura que fem atractiva Ròtova, també farà més senzill que la gent que vinga compre als nostres comerços o es quede a menjar o beure als nostres bars i restaurants. Ròtova compta ja amb elements singulars, com la vil·la romana, el Centre d’Interpretació de la Pansa i d’altres que podria habilitar en un futur no llunyà, com el palau; i sobretot pot oferir paratges naturals amb senders habilitats, com el PRCV100; o tradicions com el Porrat de Sant Macià. A més, hem d’aprofitar el treball en xarxa des de la comarca, no vivim aïllats i tenim a l’abast l’interior i la costa, podem presentar recursos complementaris, amb monuments emblemàtics com els castells, el monestir de Sant Jeroni de Cotalba (a Alfauir) i l’encant de poder passejar per un poble tranquil o pels voltants. Treballar en eixa línia, anar consolidant un projecte de municipi, ens ajuda tant a rebre visitants de manera esporàdica com atraure població perquè vinga a viure-hi.

Segons el Pla Director, el Palau Comtal necessitaria una inversió d’1,8 milions per a posar-lo en valor i donar-li usos. ¿En quants anys creu que això podria ser una realitat?

-Si el cine és important el Palau Comtal no ho és menys. D’entrada, el Pla Director ens permet tindre clar què volem fer i a on volem arribar; era un pas necessari per treballar de manera realista. Però és, a més, una porta oberta a anar fent-lo realitat, i buscar vies de finançament per fer-ho. Però el pressupost per posar-lo al dia és alt i, per tant, els terminis dependran del tipus d’ajudes a què puguem aspirar, i eixa és una de les claus de tindre un Pla Director. Poder accedir a l’1,5% Cultural del Ministeri o a ajudes europees ara està més a la mà, i en eixa línia hem de treballar. Les primeres fases del palau s’executaran enguany, amb les ajudes del Pla d’Inversions, per consolidar l’estructura i evitar filtracions; i amb l’adequació del pati de davant. I treballem en un parell de fases més per condicionar el jardí i eliminar ja elements impropis. En qualsevol cas, el palau és una realitat des de ja, l’hem d’obrir al veïnat i hem de deixar que entre, que el faça seu; i este és possiblement el repte més interessant que tenim a dia de hui.

¿Com es presenta la recta final de la legislatura, tenint en compte la delicada situació política en la qual ha quedat el plenari? ¿De l’oposició espera col·laboració, o creu que optaran per entrebancar l’acció del Govern?

-No és senzill governar en minoria, però, per damunt de tot, ens mou la il·lusió d’un projecte amb què transformar i millorar el poble. Si totes i tots hi som amb eixe objectiu, podem arribar a acords. Abans posàvem l’exemple del cine. És un projecte que necessita el poble i que fa molt de temps que esperem. I ara hem de donar els passos per arribar a fer-lo realitat. L’oposició ha de fer el seu paper, de fiscalitzar l’acció de govern, però també de col·laborar en aquells aspectes importants per al poble. Jo estic convençut que, malgrat els problemes que tenim, i que tindrem, en els grans temes de poble ens posarem d’acord. Perquè totes les regidores i regidors som del poble, i hi volem el millor. 

¿Col·labora d’alguna manera l’ajuntament amb el centre de menors tutelats? ¿Quina reflexió li mereixen les estranyes desaparicions de menors dels darrers dies? 

-L’Ajuntament col·labora amb el centre posant a la seua disposició les instal·lacions esportives municipals i d’altres servicis. I, en la mesura que la pandèmia ens ho permeta, estem preparant més projectes. La pandèmia mateixa ja és una situació dura per a tota la població, i també ho és per a la gent menor d’edat que hi és i per als treballadors. Les persones que gestionen el centre i els educadors em consta que treballen de valent i s’hi esforcen per donar als joves el suport i l’acompanyament que necessiten amb l’objectiu de facilitar-los l’acollida per a una integració i convivència en la societat, i en una situació en què es troben assoles o lluny de les famílies.
Al nostre poble, com a tants altres, en un temps passat no massa llunyà, va haver-hi persones que se’n van anar a treballar a França i a d’altres països per poder-se guanyar la vida; ho coneixem perquè formen part de les nostres famílies. I ara hem de ser nosaltres els que acollim a la gent que volen fer el mateix. Ho veiem, també, al mateix poble: Ròtova ha de ser un poble obert a totes les persones, i açò no pot quedar-se en un mer lema. Afortunadament, tant les administracions responsables com les forces de seguretat garanteixen la protecció i seguiment dels menors que hi viuen, i hi ha protocols que s’activen en estes situacions per les quals pregunta. El camí que hem de seguir, doncs, és enfortir i blindar eixos recursos per a l’atenció a la gent.

(FONT: Saforguia)