El PP aprova una esmena de substitució, a la totalitat, de suport a la decisió del Consell.
Jordi Puig: “En el vocabulari del PP, malgastar és fer un “esfuerzo económico”, imposar és negociar i oblidar-se dels treballadors és solidaritzar-se”.
Compromís per Ròtova va presentar per urgència al ple ordinari de dilluns una moció de rebuig al tancament de RTVV anunciat pel govern de la Generalitat i de suport als seus/es treballadors/es. La moció manifestava el rebuig absolut de la corporació a la decisió del Consell de tancar RTVV; volia donar ple suport als treballadors i les treballadores de RTVV; i instava el Consell a cercar alternatives de viabilitat per al manteniment d’una ràdio i televisió pública valenciana, propera, plural i imparcial com a servei públic fonamental per a al defensa i l’ús de la nostra llengua, el coneixement de la realitat territorial, cultural i de cohesió social.
Davant de la proposta, el PP local va presentar una esmena de substitució que va ser aprovada únicament amb els vots del grup popular. En ella, explica el portaveu de Compromís a Ròtova, Jordi Puig, “han seguit l’argumentari que ja hem escoltat els dirigents del PP. No és que ens sorprenga però és complicat d’entendre”.
De manera gràfica, Puig va proposar un vocabulari perquè la gent entenga el grup popular: quan el PP parla d’esforç econòmic, en realitat es refereix que han malgastat des que entraren al govern valencià; quan parlen de “negociació”, solament hi ha “engany” -no ho diem nosaltres sinó la sentència que anul·la l’ERO-. Eixe “tiempo de negociació” no ha sigut res més que d’imposició. El PP parla fins i tot de recuperar complement en educació i sanitat, quan no fan més que retallar.
La moció popular deia “compartir el pesar de los ciudadanos por la desaparición del ente radiotelevisivo”; que “comprendemos la difícil decisión del Consell sobre el cierre de RTVV y sabemos que gobernar es priorizar; y que anifestamos nuestra solidaridad con los trabajadores de RTVV y sus familias”.
Puig va acabar reblant que “tancar un servei públic no és gestionar ni prioritzar, és renunciar a fer-ho, i dir explícitament que n’han sigut incapaços de fer-ho: per això, davant d’esta situació, no queda altra alternativa que la dimissió de qui se sent incapaç de dur-lo endavant. I la “solidaridad” que expressen no es tradueix en res sinó en oblit cap als treballadors i cap a la totalitat del poble valencià. De res serveixen les paraules buides que no s’acompanyen de fets”.