El 8M, Dia Internacional de la Dona, a Ròtova no va ser un dia qualsevol. El paper fonamental de la dona es va presentar amb un acte simbòlic tan senzill com penjar un davantal a la reixa, a la finestra o al balcó. Va ser una crida a visibilitzar els treballs invisibles de moltes dones, generalment no remunerats; una crida a l’apoderament de totes les dones, de totes les generacions, d’ací o d’allà…
I la participació en el poble va ser un èxit, només va ser un èxit simbòlic, pero preciós, això sí.
Eixe és el camí perquè sabem que no ens podem quedar en allò simbòlic, ni encantar-nos, cal passar als fets. Hem de reivindicar-nos com al 50% que som. El món no pot rodar sense nosaltres, perquè volem un món més amable, més just amb les persones i, també, amb la nostra casa, el planeta. És necessari insistir les voltes que calga, cada dia, no només el 8 de març, des de l’1 de gener fins al 31 de desembre; i defensar els drets de totes les persones amb igualtat per sempre. Això i no una altra cosa és el feminisme.
Seguim avançant! Perquè cada dia siga 8M… fins que la Igualtat no siga utopia i siga l’èxit –o allò que està tan de moda dir ara: la normalitat!