Jordi Puig. Compromís per Ròtova.
Han passat alguns dies des del porrat de Sant Macià, una festa que reuneix la gent de la Safor i la Vall d’Albaida i que, any rere any, demostra que el veïnat pot unir-se fent un esforç per dur a terme una festa peculiar. La primera valoració ha de ser, primer que res, per agrair la gent la seua participació i paciència.
No obstant, ens agradaria poder fer algunes aportacions, amb l’esperit més constructiu possible.
– Per fi, sembla que han canviat algunes coses, per bé que de manera superficial: l’any passat vam comentar que volíem un porrat amb uns referents històrics ben arrelats. I és que, tot i que és cert que “un porrat no és una fira medieval i no és tampoc, ni té necessitat de ser-ho, una recreació històrica” -com deia el companyFrederic-, ens semblava, si més no, preocupant que haguérem de buscar elements aliens a la pròpia festa per tal d’ambientar i difondre un esdeveniment com el porrat de Sant Macià, com aquell “siglo de oro”. Millor açò que allò, tot siga dit. Un porrat que es basara en els seus orígens -tan senzill com això- no estaria gens malament.
I, posats a nostrar-ho, què millor que la marca “La Ròtova del Antiguo Al-Andalus”en valencià? Per qüestions evidents; supose que no caldran massa glosses en aquest sentit.
Més propostes:
– un espai per als grups i músics en valencià. Hi ha l’espai: la carpa. No serà perquè és difícil d’organitzar… Ens cal un poc més de voluntat.
– en el disseny i programació del porrat, podem donar a les associacions un paper més actiu, perquè se senten més protagonistes. Tenir un estand està molt bé, però si, a més, totes i tots participen en la programació ens podem arribar a plantejar determinades despeses d’animació. Hi ha models com la Fira de Fires d’Oliva d’on podem prendre moltes idees.
– un espai com l’exposició “Rótova, qué fuimos y cómo somos?”, molt positiu d’una banda, pot ser treballat amb més temps amb la nostra gent major i amb els escolars, per fomentar el contacte entre generacions. I, si, a més a més, estiguera presentada en la llengua dels seus protagonistes, molt millor. No creieu?
– El Diari del Porrat hauria de dur, a banda de la programació, activitats del dia anterior i actuals; no ha de ser una ferramenta de promoció de l’alcalde. Als dos números d’enguany, fotografia de portada; en el segon, per cert, amb una entrevista copiada de Saforguia. A la mateixa Trobada de Joves de la Safor tenim un bon model de l’esperit que hauria de tenir esta classe de fulls.
– Si es decideix continuar amb la tematització i recreació de temps passats,alguns panells podrien ajudar a fer més fàcil i didàctica la visita al llarg de les setmanes prèvies. El porrat de Sant Blai de Potries ha treballat molt bé esta línia, amb escolars sobretot.
Estes són algunes de les aportacions, per no fer-ho més llarg, que hem comentat mentre passejàvem i gaudíem del porrat. Poder dur-les a la pràctica seria un plaer, a partir de la propera edició.