Jordi Puig. Regidor-portaveu de Compromís per Ròtova.
Sis mesos després de demanar-la per primera vegada, i després de fer-ho tres vegades per escrit i amb una denúncia pública, hem rebut l’acta de plenari de desembre de 2010 en què PP i PSOE de Ròtova acordaren “condicionar l’acceptació” de l’arribada de la planta de transferència a un acord previ respecte d’un seguit de punts.
L’acta la vam portar al plenari per comprovar en quin punt estaven les negociacions i per veure, també, de tot allò, què en quedava.
Entre els acords previs, que les empreses adjudicatàries incorporaren 5 persones residents al municipi en situació d’atur; literalment, “antes de que aparezca oficialmente el municipio de Ròtova como lugar de ejecución de la transferencia de residuos urbanos”. Han contractat estes 5 persones? Era una de les nostres preguntes al plenari. I és que d’inici, ens esmussa que l’Ajuntament fomente la contractació d’unes persones, sense que es faça públic. No ens porta açò a haver de contractar a dit? L’alcalde va negar tenir-ne constància de cap contractació. Aquí queda la seua resposta pública, per a que cadascú contraste el que sàpiga.
El redactat de l’acord no té pèrdua. De fet, a nosaltres ens sembla bastant preocupant el control i la consciència que s’entén que es tenia de la informació pública (repetim, en el redactat apareix “antes de que aparezca oficialmente el municipio de Ròtova”; i, després, “una vez hecho público la instalación de la planta de transferencia de Ròtova…”).
I la cosa continua. L’Ajuntament apunta, tot seguit “unes actuacions de interés” per al municipi, per incloure al conveni amb el consorci.
Una vegada signat el conveni, hauran d’iniciar-se la construcció d’una redona d’accés al municipi . On? Tot just davant de Sant Jeroni, envaint l’espai de protecció del Bé d’Interés Cultural. També, urbanitzar la ja existent, segons el projecte de què disposa la Direcció General de Carreteres. Recorden aquella fuente luminosa? Bé, sembla que no hi ha projecte definitiu, segons l’alcaldia.
Ròtova ha de rebre 3 euros per tonellada de residus. I al final la cosa ha quedat en 1, 25 euros.
Es disposarà d’una brigada de manteniment de com a mínim 4 persones per al manteniment i neteja de les vies. Tot s’està negociant, respon ja a estes altures l’alcalde.
Del conveni de 24.000 euros (destinats a activitats diverses) tampoc ens concreta res. S’està negociant.
Entre les peticions, “realizar actuaciones encaminadas” a que l’Ajuntament firme un conveni amb Diputació per valor d’1.300.000 euros destinat a la finalització del camp de futbol. Nosaltres entenem que un alcalde, un regidor o un diputat pot sol·licitar ajudes i demanar per les necessitats d’un municipi. Però quines actuacions pot dur el consorci i de quina manera per a que l’Ajuntament dispose d’un conveni de col·laboració amb la Diputació amb un montant d’1.300.000. No ho sé; és la resposta de l’alcalde.
Arribat el cas, una vegada oberta i en funcionament la planta, els treballadors seran preferentment de Ròtova. Això l’alcalde sembla que sí que ho sap; tot i no estar signat el conveni.
Un fet que no ocorre amb el cost de valorització i transport del fem (a l’acord de plenari es demanava que fora “zero”).
Finalment, el document recollia la presència del regidor aleshores a l’oposició en les negociacions. No implica això haver d’incloure un representant de l’oposició? Doncs sembla que no. Sense cap mena de rubor, l’alcalde ens diu que tindrem la documentació quan la porte a plenari, no abans. El motiu, la nostra oposició a la planta de transferència. L’alcalde condiciona l’accés a la informació de les negociacions al nostre posicionament: tota una mostra de la seua particular concepció de la participació. Un fet, d’altra banda, que no canviarà la nostra posició ferma.
I ara volen, de la nit al dia, estar al corrent de les negociacions?, ens va preguntar l’alcalde. De la nit al dia, no, diríem nosaltres: sis mesos després, que és el temps que han tardat en lliurar-nos una simple acta de plenari, on es recollia aquest dret que va atorgar a l’oposició.
I així estan les coses de moment: el conveni sense signar; l’acord de ple, paper mullat, un “mer acord de voluntats”. I, ja mig construïda la planta de transferència, encara no sabem tot açò en què quedarà, perquè la transparència i la informació brillen per la seua absència.