Hui, dimecres 25 de novembre, en commemoració del Dia internacional per l’eradicació de la violència cap a les dones, a les 12.00h a la plaça Major, hem penjat al balcó de l’Ajuntament de Ròtova la bandera morada, hem realitzat una concentració i un minut de silenci en record de les dones i xiquets assassinats per la violència masclista i hem llegit el següent manifest.
MANIFEST PER L’ERADICACIÓ DE LA VIOLÈNCIA CAP A LES DONES
Hui, 25 de noviembre, és el dia declarat per l’Assemble General de les Nacions Unides com el dia internacional contra la violencia cap a les dones. Des de l’Ajuntament del nostre poble, Ròtova, volem també en este dia, manifestar el rebuig a la violència masclista i denunciar-ne les causes que l’originen amb la ferma voluntat de no detenir-nos fins eradicar-la.
La violència cap a les dones és la manifestació més brutal de la desigualtat existent en la nostra societat. Es tracta d’una violència que es dirigeix sobre les dones pel fet mateix de ser-ho, ja que són considerades, pels seus agressors, faltes dels drets mínims de llibertat, respecte i capacitat de decisió.
Algunes de les dades a nivel mundial són esgarrifadores:
El 35 % de les dones i xiquetes pateixen alguna forma de violència física o sexual al llarg de la seua vida, arribant al 70 % en alguns països.
Es calcula que més de 30 milions de xiquetes menors de 15 anys están en perill de ser sotmeses a la mutilació genital femenina, Més de 130 milions de xiquetes i dones ja han patit la mutilació.
Més de 700 milions de dones van ser casades sent xiquetes, de les quals 250 milions ho feren abans de cumplir 15 anys. Està demostrat que les xiquetes que contrauen matrimoni abans del 18 anys tenen menys probabilitats d’acabar la seua educació, i més de patir violència domèstica (masclista) i complicacions al part.
El problema de la violència cap a les dones és una realitat persistent i cruenta que ens afecta també al nostre entorn més proper, tal i com demostren les xifres de dones assassinades i les denúncies per violència masclista i, en concret, per agressió sexual. El passat 7 de novembre una manifestació muntitudinària tenyia de morat els carrers de Madrid, en una mostra sense precendents de la sensibilització de la societats vers este problema. El dia següent, sense anar més lluny, els diaris ensombrien l’èxit de la convocatòria amb la notícia de 4 assassinades més, 2 d’elles a Llíria, que augmentaven les xifres fins a 48. Però la violència masclista no és només els casos més dramàtics de les dones i familiars assassinats, sinò també la violència domèstica física o psicológica, les agressions sexuals, les limitacions i els maltractaments.
La violència masclista és permanent, i encara ho és més entre les dones més joves. Tots i caddascú dels membres de la societat estem obligats a fer una reflexió: per què? Quines són les causes d’esta lacra que costa la vida a tantes dones i que minva la de moltíssimes més? Hem de reflexionar en els perquès i en les complicitats a nivell tant individual com social.
Cada dia observem i tolerem missatges que fomenten el sexisme: des de les tan consabudes imatges que tracten el cos de les dones com a objectes sexuals, les culpabilitzacions a les pròpies dones quan reben insinuacions no dessitjades, assetjaments o fins i tot agressions, comportaments i formes d’educació amb rols marcadament sexistes als infants (recordem les identificacions de les xiquetes amb princeses pasives dels xiquets amb herois valents) fins els repartiments de les tasques pròpies de la convivència. Quants cops, i en els millors dels casos, hem sentit frases com “és que jo ajude molt a la meua dona en casa?”, “jo ajude molt a la meua dona amb els xiquets”? o “carinyo, t’he estés la roba?”, de l’ . Estem envoltats d’actituds que promouen estereotips de gènere i rols patriarcals i condueixen a la banalització del masclisme.
La nostra responsabilitat, individual i col·lectiva, ha d’acceptar que no hi ha canvi social que no comence per nosaltres mateixos. Hem d’entendre que la violència contra les dones és fruit d’una societat, encara a dia de hui, marcadament masclista. I ho hem d’acceptar per poder-ho canviar.
La societat en el seu conjunt té el dret, però també el deure, d’eradicar la violència masclista. El masclisme ve definit com les conductes de domini, control i abús de poder dels homes sobre les dones i que ha imposat un model de masculinitat que encara és valorat per una part de la societat com a superior. La violència masclista és l’expressió més greu i devastadora d’esta cultura que destrueix vides i impedeix els desenvolupament dels drets, la igualtat d’oportunitats i les llibertats de les dones.
La violència masclista només es pot eradicar si desautoritzem l’estructura ideològica patriarcal que legitima la desigualtat i la subordinació de les dones i organitza la vida a partir d’un principi de jerarquia que situa les dones com a ciutadanes de segona categoria. I hi hem de ser conscients. Molt poca gent es declararà masclista obertament, però els anomenants micromasclismes ens envolten i són tolerats amb una escandalosa normalitat a la nostra societat. Pensem en tots els comportaments interpersonals, els comentaris verbals i les actituds exercides per homes o dones que contribueixen a la dominació i violència contra les dones a la vida quotidiana. A diferència d’altres formes de violència masclista que poden ser socialment condemnades i denunciades habitualment, estes pràctiques, més subtils, que reflexen i fomenten la desigualtat entre homes i dones són legitimades per l’entorn social, com per exemple totes les relacionades amb ignorar -o fins i tot menysprear- la menstruació o amb aprofitar-se del “treball cuidador” de la dona. Són estes actituts les que conformen la base i donen lloc a una tendència que pot desenvolupar-se donant lloc a d’altres formes més agressives, ja considerades delicte, de maltractament emocional, psicològic, físic, sexual o econòmic. Anomenem les coses pel seus nom. De micro, res. Són masclismes.
Des del nostre Ajuntament condemnem rotundament totes i cadascuna de les actitus masclistes i amb especial vehemencia qualsevol violència exercida cap les dones. El nostre compromís és sumar esforços per eradicar de la nostra societat esta xacra, i qualsevol dels comportaments que la fomenten. En paraules del Secretari General de les Nacions Unides, Ban Ki-moon: “tots som responsables de previndre i posar fi a la violència vers a les dones i xiquetes, començant per eliminar la cultura de discriminació que permet que esta violència continue”.