Jordi Puig, Merxe Molina, Pedro Ciscar i Isabel Pérez. Grup municipal de Compromís per Ròtova.
En un altre article explicàvem com despatxa els comptes al ple el govern del PP rotoví. L’altra segona fita “curiosa” és com han presentat la reducció del deute dels dos préstecs que té l’Ajuntament. “Ròtova reduce su deuda más de un 40% de lo previsto en 2016”. No sabem si ho tenien previst, o no, però el que resulta evident és que quan un Ajuntament té un nivell d’endeutament com el de Ròtova, la llei l’obliga a dedicar el superàvit de la liquidació d’un any a reduir l’endeutament net, fins al límit del que es denomina “capacitat de finançament”. I això va fer el govern, pagar deute, com determina la llei, perquè no pot destinar els diners a cap altre lloc, una vegada acabat l’any.
Veníem d’un any, 2015, en què el govern de Rajoy havia concedit una any de carència (no pagar quota), per tal que els municipis que s’havien endeutat pagant les factures del Pla de Proveïdors (majoritàriament del PP) pogueren afrontar les eleccions de cara; i, una vegada passades, ja voríem… La liquidació d’eixe any, sense el pagament de la quota del préstec i amb l’estalvi que li suposaven les retallades en serveis bàsics, va resultar més còmoda del que tenien previst.
“Esta reducción de deuda se debe a la buena gestión económica por parte del consistorio y a tener que apretarse el cinturón cuando la ocasión lo requiere”. Copiem la frase tal qual perquè la literalitat ajuda a comprendre com estan fent, del defecte, virtut, i com intenten vendre una bona gestió quan ens trobem davant del pagament d’unes quantitats desorbitades, obligats per la llei i pels préstecs, limitant els serveis que ofereixen i havent-se deixat totes les grans infrastructures planificades a mitges (poliesportiu, cine, palau, nau polivalent, escoleta…). Intenten canviar el relat perquè el que els queda és intentar gestionar el desastre econòmic a què ens havien conduit. I això, la veritat, no ajuda que la ciutadania crega en els polítics.
“El objetivo de este año es igualar o mejorar estas cifras”. Arribar o superar els 543.000€ que han pagat a 2016, a finals de 2017. De moment, allò que diuen els pressuposts és que pagarem 331.183€ (d’un pressupost que no arriba al 1.200.000). Caldrà veure la liquidació de 2016 i la “capacitat de finançament”, per saber fins on podem cobrir una altra part del forat, aquella a què ens obligarà la llei de nou. Ens ho permetrà fer, d’altra banda, tenir el preu de recollida del fem més car de la comarca (80€) i no haver baixat el tipus impositiu de l’IBI (al 0,825), en un moment de revisió cadastral i sense complir les promeses de fer-ho.
Ens canvien el discurs i ens diuen que “el Ayuntamiento no gasta por encima de los recursos que tiene a su disposición, todo ello gracias al Plan de Ajuste de hace 4 años”. Caldrà recordar que el Pla d’Ajust no és cap subvenció ni benedicció, per si algú, llegint al govern local del PP, s’ho pensa. És, més aviat, un càstig i un correctiu per haver acumulat més d’un 1.700.000€ en factures i haver de contraure un crèdit per pagar-les.
“Un presupuesto equilibrado, real, garantizando la prestación de servicios de forma eficaz y eficiente, manteniendo unas infraestructuras ejecutadas en años anteriores…”. Un conte que no té res a veure amb la realitat. Amb les infraestructures referides adés a mitges, sense ADL, sense que Serveis Socials ens atenga almenys un dia a la setmana, sense el Servei Psicopedagògic de la Mancomunitat, amb el serveis d’arxius retallat i sense inversions contemplades al document de Pressupostos, el govern podria dir la veritat en compte d’intentar disfressar-ho tot plegat en una mena de conte edulcorat. Crec que tots ho agraïríem; possiblement, també, els seus votants.