El 8 de març de 1857, treballadores del tèxtil a Nova York, protestaren per denunciar les seues pèssimes condicions laborals. Un centenar van morir cremades quan algú va calar foc la nau on s’havien tancat durant les protestes. L’any 1910 el 8 de març es va establir com el dia internacional per reivindicar els drets socials i laborals de les dones.

És un dia reivindicatiu, no és una celebració, no és una festa. I no ho serà fins que les dones ens trobem en la mateixa situació que la meitat masculina de la població. Perquè és a nosaltres a qui violen, a qui maten, a qui menysvaloren en el mercat laboral, a qui s’ignora quan fem la feina no remunerada: les cures, la criança, les tasques domèstiques, a qui responsabilitzen fins i tot quan som víctimes, és nostre el cos jutjat, nostre el caràcter criticat, les nostres opcions comentades, nosaltres, sempre nosaltres en tela de juí.

Aquest 8 de març és un dia especialment reivindicatiu, i més tenint en compte les ombres que amenacen en endarrerir els avanços (insuficients) que en part del món occidental hem anat fent les dones. Forces d’extrema dreta fan tremolar els drets que tant ens han costat de conquerir, fins l’extrem de considerar els nostres cossos simples suports de les futures pensions (gràcies, senyor Casado! Es va lluir…). No podem anar enrere. Només podem continuar avançant. No, les dones no som menys que ningú ni de ningú.

Per això, des de Compromís per Ròtova, encoratgem i ens sumem a la Vaga General de Dones de 24 hores per al dia 8 de març de 2019: una vaga laboral, de cures i de consum. Així mateix encoratgem a totes a sumar-se en la mesura del possible a la vaga i en qualsevol cas als actes reivindicatius previstos aquest 8M. No és dia de festes, no és dia de celebració. És un dia on durant 24 hores les dones parem; perquè si nosaltres parem, parem el món.