📣 Recordeu que, si voleu rebre els bans de l’Ajuntament al mòbil 📲, només heu d’escriure “ALTA” al 676 811 775 (si encara no els rebeu). Així mateix, si voleu deixar de rebre’ls, podeu escriure-hi “BAIXA”.
Reproduïm l’article de Levante-EMV Safor:
- Els alcaldes són poc inclinats a eliminar la megafonia malgrat que la majoria de pobles ja té servici de missatgeria al mòbil
Josep Camacho.-
El seu ús ha disminuït, o almenys ja no s’abusa tant gràcies a les xarxes socials i als grups de Whats App que promouen els ajuntaments, però seguixen formant part de la idiosincràsia dels pobles, com l’esmorzar dels dissabtes o eixir al carrer a prendre el fresc a l’estiu. Són els bans municipals, missatges llançats per megafonia que, a determinades hores del dia, trenquen la calma de la població durant uns segons o un minut per a oferir una informació que els alcaldes consideren indispensable, crucial per al general coneixement dels seus paisans.
La majoria de municipis té un sistema de torres amb un o diversos altaveus perquè els bàndols s’escolten en tot el poble. És el cas de l’Alqueria de la Comtessa, on a més compten amb un «programari» informàtic que permetre-li gravar-los i programar-los al llarg de la setmana. Ho solen fer policies locals o tècnics municipals. «No els posem les hores en punt per a no coincidir amb les campanes de l’església», explica Andrés Gómez, vigilant local. Després d’una sintonia d’uns 30 segons (en l’Alqueria l’han batejat com «bautxos») es llança el comunicat.
La megafonia és la versió moderna de l’alguatzil amb la clàssica trompeteta, però a Ròtova seguix existint este ofici, encarnat en Rafa García, una persona molt popular i volguda en el poble. Rafa ha de ser alguna cosa així com l’últim pregoner, perquè quan es jubila –té 60 anys– és probable que ningú vulga assumir el treball que ve fent des de fa vint; el de pronunciar cada bàndol de viva veu, amb l’ajuda d’un megàfon, per 20 punts de la localitat. Sona la trompeteta i els veïns planten l’orella al costat de portes i finestres. «A voltes també em paren pel carrer per a preguntar-me i els explique les novetats», assenyala. A Alfauir també ho fa un alguatzil, però, a diferència de Ròtova, ells encara no tenen línia de Whats App.
La majoria dels alcaldes consultats afirma que els bàndols són per a «coses serioses i importants», uns avisos més concrets del que es puga difondre en el tauló municipal o en les xarxes socials, per exemple. I defenen que són necessaris, sobretot per a arribar a la gent gran.
De fet, fins i tot hi ha municipis on la megafonia és de recent instal·lació, com a Bellreguard, que es va posar en 2014 amb huit torres, o en Guardamar de la Safor, fa un any.
En els grups municipals de Whats App se sol reproduir el mateix contingut dels bàndols. Xeraco va ser un dels primers a tindre-ho. A Benifairó de la Valldigna hi ha mil veïns inscrits en el Whats App, tot un èxit si es té en compte que la localitat té 1.580 habitants. L’anecdotari és extens, sobretot quan els ajuntaments obrin els bàndols a missatges que vulguen transmetre associacions, festers o particulars.
Una temàtica recurrent són els objectes o animals perduts o oposats. A Simat de la Valldigna van anunciar fa poc que s’havia extraviat un agaporni –també anomenat pardal de l’amor– i a Rafelcofer l’usuari d’una dentadura postissa la va poder recuperar gràcies a un ban. En un altre municipi es va anunciar que s’havia mort una persona i després va resultar no ser cert.
A Ador va ser famós el «ban de la becaeta», on l’aleshores alcalde, Joan Faus, va prohibir en l’estiu del 2015 realitzar activitats molestes entre les dos i les cinc de la vesprada per a respectar la migdiada. A Beniarjó ho diuen dos vegades seguides, per si no ho escolten bé a la primera. A Llocnou de Sant Jeroni hi ha dos músiques, una d’elles, més solemne, per a les defuncions. En alguns pobles l’alcalde pren el micro si és el cas, com en la Font d’en Carròs o a Benirredrà.