Jordi Puig: ‘Hem començat els tràmits per a oficialitzar el topònim de Ròtova’

L’alcalde de Ròtova fa un repàs en esta entrevista d’estos primers set mesos de legislatura. El Govern té en marxa projectes com impulsar el Centre d’Interpretació de la Pansa o la vil·la romana. El municipi es prepara per a celebrar el tradicional Porrat de Sant Macià, del 21 al 23 de febrer.

Josep Camacho. Safor Guia. 23-01-2020.

¿Quin balanç fa d’estos primers mesos de legislatura? ¿L’entrada de Compromís ha suposat un canvi en l’estil de governar? 
–Han estat uns mesos molt intensos, en molts sentits. Hi ha molta faena que potser no es veu però ens il·lusiona el camí que estem dibuixant amb la gent. Hem hagut de treballar en tres nivells: començant a planificar i organitzant el funcionament del nou Govern i el municipi; localitzant, avaluant i resolent el que no es troba en condicions i allò que s’estava fent de manera incorrecta; i duent el dia a dia del municipi. Hem treballat per oferir més informació i transparència: en les actuacions, en els comptes, en les ofertes d’ocupació… És una qüestió de manera de treballar i d’actitud: creiem profundament en el respecte a totes i tots. I això es nota. Ara hem de fer una volta de rosca més, en la participació, implicant tot el veïnat en els canvis al municipi. Som conscients que els canvis no es poden fer de la nit al dia, però estem treballant de manera intensa, i això la gent ho veu. No solament per gestionar el que tenim, sinó per introduir millores en el poble.

El passat mes de desembre s’aprovaren els pressupostos per a 2020. ¿Quines són les principals magnituds i inversions?  
–Tenim un pressupost ajustat, que ascendeix a 1.220.472 euros, un 27% del qual correspon al pagament del deute, que ens limita moltíssim. La principal font en el capítol d’inversions, en esta situació, prové de Diputació. Ròtova ha d’encarar reptes com l’acabament de moltes infraestructures, ara a mitges, en un moment en què les repensem amb la gent.  Així i tot, les àrees de Sanitat, Educació, Cultura i Esport suposen un 22%. Com a novetat, ens recolzem en serveis de la Mancomunitat, com el servei d’Agència de Desenvolupament Local i el Calaix Jove, de la Mancomunitat; per buscar noves oportunitats econòmiques i per dinamitzar la joventut. Les altres dues novetats són: una nova organització, a partir de la concreció de les àrees de govern, i les activitats que ofereix el Consistori, que han d’aparèixer en els comptes municipals, un fet que abans no ocorria.

¿Hi ha algun canvi en matèria impositiva?
–Mantenim els impostos. I busquem maneres d’ajudar a la gent; estem actualitzant ordenances per donar cabuda a les activitats esportives i culturals que volem oferir. El 2020 signarem un conveni amb Ador per a la utilització de la piscina coberta a l’estiu i tindrem una piscina municipal més assequible.

¿Quins projectes falten per exectuar dels anteriors pressupostos? 
–Hi ha dos projectes que veuran la llum este inici d’any: l’adquisició d’un vehicle elèctric i les obres del bar del poliesportiu, que donaran estabilitat en la gestió i oferta de les instal·lacions.

¿Compten amb el suport de la Diputació de València? 
–Entre d’altres, les ajudes de la Diputació ens permetran obrir la vil·la romana al públic com un recurs importantíssim; i ens han permés millorar l’escoleta o realitzar el bar del poliesportiu.

Regidors de l’Ajuntament de Ròtova, d’esquerra a dreta els cinc de Compromís i els quatre del PP.

¿Com va l’amortització del deute?
–Enguany, el total destinat al pagament del deute pujarà fins els 324.580 €, vora un 27% del pressupost municipal. L’any 2021 hi ha previst acabar de pagar un dels dos préstecs. El 2022 acabarem de fer-ho amb el segon.

Recentment aprovaren una nova ordenança per a regular els aparcaments per a persones amb mobilitat reduïda. ¿No ho va fer el PP en els darrers anys? 
–El PP havia aprovat una ordenança que mesclava conceptes i que no ajudava a fer-ho. Amb l’ajuda dels Serveis Socials de la Mancomunitat, la regidoria de Benestar Social ha aprovat una de nova per fer-ho viable i de manera clara.

¿S’han trobat alguna ‘sorpresa’ més en l’Ajuntament, és a dir, qüestions administratives o de recaptació que pensaven que funcionaven però no és així?
–De sorpreses, n’hem trobades moltes; cada setmana, n’hem trobat de noves. I la voluntat del Govern és recollir-les totes en un document i treballar en una auditoria. Des de situacions urbanístiques fins a la tramitació d’activitats esportives i culturals, que no es feien correctament. D’altra banda, hi havia una manera de gestionar caòtica i sense previsió, esgotant partides o presentant factures sense partida pressupostària.

¿Alguna novetat sobre el gimnàs del poliesportiu? 
–La tramitació gimnàs del poliesportiu va quedar paralitzat el primer dia que entràrem en el govern. La prioritat de la regidoria d’Urbanisme ha sigut aclarir la situació urbanística de l’edifici amb la Confederació Hidrogràfica. I hem impulsat el projecte del bar, per donar estabilitat i futur a la gestió del poliesportiu.

Un dels projectes és fer visitable la vil·la romana de La Sort. ¿En què consistirà? ¿Quins són els seus terminis?
–És un projecte que ens il·lusiona moltíssim. I que situa Ròtova com un punt de visita necessari en les Comarques Centrals per a la gent interessada en l’època romana. Ens interessa, a més, poder treballar en xarxa amb la resta de municipis amb recursos similars. D’entrada, el public podrà visitar «in situ» la zona fabril de la vil·la. A inicis del 2020 n’obrirem les portes. Finalment, hem de planificar continuar amb els treballs d’excavacions en un futur.

En les passades festes de setembre es va recuperar la partida de pilota valenciana…  
–Efectivament; i la voluntat de la Regidoria d’Esports és continuar-ne el camí, per poder gaudir d’este esport a l’escola i al carrer. No volem que siga una cosa puntual. La gent de Ròtova també gaudeix amb este esport i mereixem veure partides als carrers.

¿Ròtova continuarà sent solidària dins del COR en la gestió dels residus? ¿Hi ha alguna novetat pel que fa a la planta de transfèrencia? 
–Amb la planta de transferència hi va haver un problema de transparència amb el veïnat. El nostre objectiu és que funcione de manera escrupulosa sense crear molèsties. Tots els municipis tenim un repte en la gestió de residus, per adaptar-nos a la normativa europea i, ara també, a la valenciana. I ho hem de fer de manera participativa i transparent. Ròtova també té reptes, com la resta de municipis, per augmentar el volum de reciclat, generar-ne menys i caminar cap a la introducció de la fracció orgànica.

¿Impulsaran l’expedient per a oficialitzar el topònim valencià? 
–Ens hi hem posat. Hem demanat l’informe preceptiu a l’Acadèmia Valenciana de la Llengua, per iniciar-ne el procediment. Em sembla que som l’últim poble de la comarca a fer-ho. Tampoc ho va fer bé l’anterior Govern, a pesar d’haver-ho anunciat.

¿Quines novetats presenta el Porrat?
–El Porrat de Sant Macià tindrà lloc del 21 al 23 de febrer. Este any volem incidir en el punt de trobada entre les dos comarques. Perfilarem els diferents espais i en proposarem de nous. Prompte presentarem les novetats, però animem la gent perquè es guarde a l’agenda un d’estos dies, en què tota la gent del poble es bolca perquè el Porrat isca perfecte.

¿Com pot fer Ròtova per atraure l’atenció del turista en una comarca on les destinacions turístiques de costa tenen tanta força? 
–Ròtova ha d’oferir allò que té i és: un municipi a cavall amb l’interior, amb uns paratges naturals d’una gran bellesa, un patrimoni destacat i una gastronomia casolana atractiva. Primer, hem de ser un poble on la gent puga treballar i viure. I, en termes turístics, no hem de confrontar-nos amb altres municipis amb més recursos; hem de saber on podem arribar amb els nostres, i buscar el treball en xarxa amb els municipis dels voltants, amb la Mancomunitat de la Safor i amb la Diputació. A més, els nostres paratges i la tranquil·litat del municipi estan a un tir de pedra de la costa; també hem d’aprofitar això.

¿En quins aspectes creu que Ròtova podria marcar la diferència?
–Allò més important és no voler oferir el que no es té. Ròtova té uns recursos ben interessants, que es poden orientar al turisme sense deixar de treballar-los en altres àmbits: cultural, patrimonial, educatiu. En qualsevol àmbit, cal plantejar l’oferta amb la gent, per no oferir productes buits. Des del punt de vista patrimonial, cal treballar de manera més acurada i rigorosa. Hem de revalorar la gastronomia: des dels forns a la carnisseria.

¿Com es podria donar un impuls al Centre d’Interpretació de la Pansa?
–Cal planificar a qui volem arribar i com el podem dinamitzar. Treballem en recuperar-ne un ritme constant, també l’espai web perdut, treballar amb els centres escolars, amb la creació de nous materials didàctics… El Centre d’Interpretació requereix d’un manteniment per posar-lo en funcionament; de manera paral·lela, podem donar nous passos, amb la creació d’una col·lecció museogràfica relacionada, a partir del patrimoni que ens cedeix la ciutadania.

¿Com col·laboren amb el monestir? 
–Ròtova i el monestir de Sant Jeroni mantenen una bona relació, i he de dir que l’atenció és compartida. Per la nostra banda, des de Cultura i Turisme, es treballa a realitzar activitats que apropen la història del monestir al veïnat. La propietat és privada però el patrimoni és de totes i tots, i hem de treballar  entre tots els municipis de manera conjunta i en xarxa en qüestions patrimonials i territorials. Sant Jeroni ha transcendit la comarca, i cal que continue fent-ho perquè és una fita en l’antiga Corona d’Aragó.

Arxivat en: General

Deixa un comentari

L'adreça electrònica no es publicarà. Els camps necessaris estan marcats amb *