L’alcalde de Ròtova optarà a la reelecció malgrat que no ha sigut una legislatura fàcil, amb un govern en minoria i l’abandonament de dos dels regidors que començaren amb Compromís. En esta entrevista repassa els principals projectes realitzats en esta legislatura, els reptes de futur de la localitat, i comenta com serà el Porrat de Sant Macià, que se celebra esta setmana.
Saforguia. Josep Camacho.
Torna el Porrat de Ròtova. ¿Han abandonat ja els eixos temàtics?
-Enguany la celebració del Porrat suposa la tornada a la normalitat i busquem recuperar espais de trobada com la plaça Major. Les associacions hi tenen el protagonisme i aprofiten per a donar a conèixer les seues activitats, i tindre alguns ingressos extres. Volem que el porrat parle de Ròtova i de la seua gent, del patrimoni immaterial, com és la mateixa tradició del porrat, la gastronomia, la memòria de la gent gran, la música…
¿Què destacaria de la programació, com a novetat, o com a acte singular?
-El porrat de 2023 presenta una programació diversa per a oferir possibilitats a tots els públics, i s’articula entorn a set espais. Per això és complicat triar-ne algun. Podríem destacar, per exemple, el concert en femení que tindrà lloc dissabte a la nit a la Carpa Jove, on actuaran Jazzwoman, Làuder DJ i Xúquer Duo. El porrat ha de ser, també, la festa de la joventut. A més, continuem apostant pels més menuts i els espectacles familiars: divendres, amb el Porrat Menut, on actuarà Marcel el Marcià, a banda de les visites escolars a la vil·la romana o la programació d’Un Palau de Contes. La música tradicional, a més, continua tenint un paper central: este any, amb Xavier de Bétera o La Rondalla Agredolç, entre d’altres.
¿És significativa la presència de visitants de la Vall d’Albaida? ¿Amb quins arguments convidaria a visitar el Porrat a visitants de fora de la Safor?
-El Porrat és un dels l’esdeveniments més importants de l’any. Posa al nostre poble en el punt de mira dels pobles del voltant. Els veïns que viuen fora, els amics i familiars aprofiten per a visitar-nos i ens retrobem. La ubicació de Ròtova entre la Safor i la Vall d’Albaida ha fet que tradicionalment hi acudisca gent de les dues comarques. El de Sant Macià és el porrat de l’interior. A més, com en les edicions anteriors, volem provocar que la gent que vinga de manera puntual torne al poble al llarg de l’any. Per això duem a terme les campanyes comercials “Torna a Ròtova” i “Ací tastaràs coques de dacsa”, on els comerços locals i bars s’hi impliquen.
El de Ròtova és un dels porrats més importants, diferenciats i amb tradició en la Ruta dels Porrats de la Safor. Durant tot el cap de setmana ens mostrem com el que som i el que hem sigut: enguany la gent també podrà conéixer la vil·la romana de La Sort o el Centre d’Interpretació de la Pansa, a banda de l’entorn del Palau del Comtes.
Fins i tot, Ròtova i el monestir de Sant Jeroni de Cotalba ens reforcem, complementant la nostra programació. La gent ens pot visitar per tastar productes tradicionals o mostres de la nostra gastronomia; pot fer-ho en família, amb tota l’oferta musical, contacontes, la fira d’atraccions, etc. La gent jove té un espai a la Carpa Jove. Qui busque novetats editorials té l’espai editorial i el “Palau dels Contes”. Animem a la gent, a més, a deixar-se dur, i passejar pels carrers, a tornar a gaudir de l’ambient del porrat, a sorprendre’s del que pot trobar a cada pas.
Parlant de gestió municipal, ¿Què donarà temps a fer abans que acabe la legislatura, i que quedarà pendent?
-Nosaltres seguim el calendari previst independentment de quan siguientes les eleccions. Ha sigut una legislatura de canvis: en la planificació (amb el catàleg de patrimoni, el pla de mobilitat, el Pla Director del Palau, etc.) i en el plantejamet de les infraestructures: la reforma dels carrers, ampliant voreres i eliminants els pilons problemàtics, per exemple, i mitigant el pas de cotxes per la plaça Major. Durem a terme la primera fase de recuperació de l’espai públic del riu junt al Poliesportiu, per legalitzar la infraestructura; també, regenerarem un tram del riu al seu pas pel poble. Impulsarem millores en el poliesportiu i l’ampliació de l’aparcament.
Iniciem la reforma de les cobertes del palau comtal, per salvar-lo, i durem a terme una nova fase de reforç estructural i accessibilitat, que sumarà 220.000 €. El del Palau dels Comtes és un projecte de municipi, per al que estem treballant amb ajudes que aniran resolent-se en un futur proper. El mateix ocorre amb la vil·la romana o la Nau Polivalent, un edifici que hem treballat amb les associacions per proposar solucions compartides. Ara hi hem acabat un espai de formació, amb l’Associació d’Empresaris del Polígon, i durem a terme l’Espai Jove.
Hem conclòs l’accessibilitat de la biblioteca. I projectes importantíssims com el Cine Cervantes o la reforma i ampliació del col·legi els anirem veient avançar al llarg de l’any. També, la millora en la rotonda d’accés o en diversos espais urbans: el passeig 9 d’Octubre, l’Avinguda Jaume I… A banda del mig milió invertit en el polígon, treballem en una nova fase de millora.
Continuem amb la instal·lació de plaques solars, per arribar a les set instal·lacions en edificis municipals, amb la mirada posada en una Comunitat Energètica Local, per abaratir el rebut de la llum de la gent. I seguim amb la renovació de la xarxa d’aigua potable, un descalcificador, etc., a banda dels trams que ja hem renovat. Anem treballant a un ritme constant, com ho hem fet al llarg de tota la legislatura. Arreglant els “pufos” urbanístics i el que no estava bé, i sobretot mirant al futur en positiu. Continuant amb el canvi que vam plantejar.
¿Com estan les arques municipals, i el deute? ¿Aprovaran pressupostos de 2023 abans d’eleccions?
-Hem treballat molt, i hem apostat per invertir molt també, a pesar del préstec que vam heretar. A l’abril acabarem amb eixe deute per al poble i Ròtova disposarà de vora 200.000 € més a l’any per continuar amb este treball. Tindrem més capacitat per millorar el poble. El Govern municipal ha plantejat un pressupost amb més recursos per a inversions, per arribar a ajudar a més associacions i per dur endavant serveis com el gabinet psicopedagògic. I ho fem amb una disposició de col·laboració i entesa. Pensem que és convenient que Ròtova dispose sempre de pressupost aprovat i estem treballant perquè això siga possible el mes prompte possible i en tot cas este primer trimestre.
Ròtova rebrà més de 88.000 euros del Fons de Cooperació Municipal. ¿A què es destinaran?
-El Fons de Cooperació Municipal és un ingrés previst i va lligat al disseny del pressupost i a la planificació municipal. Enguany serà, també, un any on apostem per fer noves inversions (millorem el poble), amb més atenció social i amb una millor dinamització cultural.
¿Quan començarà la rehabilitació del Cine Cervantes?
-Tenim moltes esperances que esta rehabilitació millorarà la vida cultural i associativa del poble, ja que les associacions i entitats disposarem d’una sala d’actes molt adient. Amb els permisos de patrimoni ja, ara estem preparant la licitació i completant el finançament, per l’augment del preu dels materials. Esperem veure començar les obres en breu.
Sobre el mega-mural d’Ausias March, li han criticat que estiga en un lloc on enfront es pot urbanitzar i tapar-lo en un futur…
-Millorar el poble també és fer-ho des del punt de vista paisatgístic i afrontar els problemes que ens trobem: un d’ells és l’efecte pantalla que tapa el poble i la necessitat de millorar i humanitzar l’entrada del municipi. Després de més 15 anys, calia afrontar-ho i millorar este espai. El mural forma, de fet, d’eixe plantejament de conjunt. És per això que vam aprofitar el darrrer projecte de millora del polígon industrial per disposar d’aquest mural sense cap cost pel municipi. Això no exclou que s’han de fer més actuacions per millorar l’entrada del poble com la rotonda que ja està prevista. El mural, a més, és molt més: és un icona que lliga personatges universals amb el nostre poble, com ho vam treballar també en el de la vil·la romana. És una aposta per l’art i la cultura; i millora la percepció visual de l’entrada del poble i la del polígon, I ha valgut la pena. No podíem tindre l’entrada del poble com els últims quinze anys sense intentar fer res.
En matèria de residus, ¿contemplen la implantació del contenidor marró? ¿Estan sensibilitzats els rotovins amb el reciclatge?
-El treball de conscienciació amb el reciclatge no pot parar. La pandèmia ha alterat les dinàmiques de generació de residus. Ròtova ha demostrat que està implicada; reciclem més envasos que la mitjana; i en les altres fraccions, estem al nivell valencià. Seria interessant, a més, focalitzar la importància de generar-ne menys. La nova normativa ens posa a tots els municipis el repte de separar l’orgànica i reduir el pes de la bossa grisa. Això serà molt positiu per al medi ambient i per al veïnat. El Pla Local de Residus contemplarà esta realitat, que treballarem amb la població.
El 22 d’abril hi ha una altra cita important, la Trobada d’Escoles en Valencià. ¿Es viu amb normalitat l’ensenyament en valencià en el col·legi de Ròtova-Alfauir?
-A Ròtova l’ensenyament en valencià es viu amb molta normalitat. Compartim el CRA amb Alfauir, dos pobles valencianoparlants, i l’escola n’és un reflex. N’estem molt contents, perquè l’escola és la vida del poble. Comptem amb bons mestres, una associació de pares i mares que s’implica… La trobada serà una festa de l’escola i de tot el poble. Ròtova acollirà tota la Safor, de nou, amb l’educació en valencià com a motiu d’unió.
¿Podria fer l’Ajuntament de Ròtova alguna política en matèria de vivenda per a fixar o atraure població?
-Tot i que les competències d’habitatge les tenen unes altres administracions, l’Ajuntament és l’administració més propera i hi tenim la mirada posada. Estem treballant amb la Mancomunitat de Municipis de la Safor, amb l’oficina Xaloc; amb l’Oficina d’Habitatge Rural, del Centre de Desenvolupament Rural; i amb l’AODL al poble, per fer arribar les ajudes en rehabilitació i millora de les cases. És important que la gent puga accedir a una vivenda a un preu assequible; i, per això, hem d’ajudar els propietaris de cases buides a poder donar estos passos. També hem de fer de Ròtova un poble atractiu, i pensem que ja ho és, amb tota una sèrie de serveis educatius, culturals, esportius, de restauració, així com la vida associativa. Apostem per continuar millorant el polígon, perquè es puguen generar més oportunitats de treball.
Políticament ha sigut una legislatura complicada. ¿Creu que la crisi en el grup municipal li passarà factura electoral? ¿Ja ha pensat en la llista per a les municipals?
-Esta legislatura ha sigut molt intensa per molt motius. La situació del govern, l’actitud de l’oposició, la pandèmia… Però allò important és què fas quan et trobes en dificultats, que sempre poden aparèixer. Des del Govern sempre les hem encarat amb valors com el respecte i la dedicació.
Des del principi, vam plantejar un canvi de polítiques amb la gent; i des del govern hem pogut anar desenvolupant el nostre projecte pel poble. Ens sentim prou satisfets del que hem aconseguit i d’allò que tenim en marxa. Ho hem fet redoblant l’esforç. Això ens diferencia de la gent que ha intentat tombar tot el que ha pogut, fent mal al poble, pactant amb trànsfugues…, i amb qui ho ha fomentat des de darrere; uns i altres ara es presentaran com la solució. Compromís ens presentem amb el treball realitzat i amb fets, com una opció política municipalista i dissenyada des del poble.
Crec que la gent agraïx quan diem les coses pel seu nom; hem d’aconseguir que la gent valore de manera positiva la política, amb les conviccions i valors que ens són propis. El canvi que duem a terme va més enllà d’una legislatura, més enllà de les eleccions. Per això continua vigent, i continuem fent balanç, escoltant la gent i actualitzant i obrint el nostre projecte. Ho fem des de la planificació realitzada estos anys, coneixent i recollint les necessitats i amb l’experiència que ens ha donat governar durant aquest mandat. Estar al govern suposa estar centrat en el projecte de municipi; i la candidatura que trie l’assemblea de Compromís, amb tota la gent que s’ha incorporat, respondrà a la il·lusió de continuar amb eixe canvi. Ara el més important és afrontar els reptes de governar i procurar el benestar del poble.