- Moció pel 8 de març de 2024, presentada per Antònia Paredes, portaveu del grup municipal de Compromís per Ròtova, aprovada per unanimitat al ple de l’Ajuntament de Ròtova
Des de fa més de 100 anys, commemorem el 8 de març com el dia de les dones. La causa feminista i la reivindicació de les dones per la igualtat, fa molt de temps que està viva, i hui, està més viva que mai.
El masclisme no és una “xacra”, és una infàmia, un atemptat contra la igualtat de les persones. De totes les persones. El feminisme és la resposta a eixe sistema opresor que vol segrestar la nostra llibertat de triar qui som, com som i a qui estimem. Clar i simple.
Qui no ho entén és perquè no li interessa, perquè creu que li beneficia un sistema de desigualtat però no és així. El masclisme oprimeix tant les dones com els homes, assignant-nos un rol i oprimint-nos quan no ens s’ajustem.
Així, qualsevol home que qüestione, que dubte, que mostre vulnerabilitat, tendresa, qualsevol que no s’indentifice amb l’estereotip del mascle hetero, agressiu, competitiu, depredador sexual… o siga, cavernícola, és qüestionat pel sistema, al igual que ho és qualsevol dona que no encaixe en els cànons de femineitat, que vulga tindre un paper en la societat, un lloc en l’espai públic o no diguem, que vulga transformar el sistema.
A l’actual context polític, amb l’augment de la crispació i el soroll dels negacionistes de la igualtat, del canvi climàtic i de la democràcia, cal deixar clar que la lluita feminista és més necessària que mai i en som més que mai.
En concret en som el 96% de la població estatal qui considerem que la igualtat entre homes i dones és necessària per a una societat més justa. El 96%! Això diu l’enquesta del CIS de gener. El feminisme ha vingut per a quedar-se, malgrat alguns altaveus mediàtics de les dretes, insisteixen en posar el focus en el contrari.
Per això i per tot el que queda per fer, estem ací, hui i cada dia. Per fer la nostra feina de servei públic.
Cal dir que no hem arribat ací per casualitat, ni de forma miraculosa. Les dones i el moviment feminista porta molts, molts anys de lluita i reivindicació dels drets per a les dones i ens enorgullim de totes elles i ens hi sumem a la causa per la igualtat.
En la darrera dècada hi ha hagut un creixement del moviment feminista, una quarta onada que ha produit molts avenços, sobretot en la consciència global, de la necessitat de la igualtat. Al País Valencià, ens aquests darrers anys, hem tingut la sort i la responsabilitat de que Compromís hem governat i a molts ajuntaments i a la Generalitat hem liderat les polítiques d’igualtat, sent pioneres en moltes d’elles que després hem anat exportant a l’estat i que, per desgràcia, les dretes de sempre, estan posant en qüestió i en perill. Uns per fer soroll i altres per fer negoci amb els diners públics.
Nosaltres no defallirem! Seguirem fent i reclamant polítiques que avancen en la igualtat per a la ciutadania. No ens conformem en no fer ni un pas enrere en els nostres drets, sinó que exigim el compliment de l’agenda 2030 i els ODS, i tots els acords europeus de seguir avançant en igualtat. Exigim que es tramite l’avantprojecte de la LLei Valenciana d’Igualtat de Gènere.
Hi ha molt a protegir. Polítiques públiques valentes que van fer possible coses que ara hem normalitzat. Començant per fer el primer Consell paritari de la història, crear les unitats d’igualtat a la Generalitat o incorporar la paritat als òrgans dependents de les Corts Valencianes.
Algunes fites han sigut especialment transformadores, com el pla coeducatiu, els patis inclusius, la creació de la figura de coordinació en igualtat i convivència. La incorporació de l’educació sexual i la diversitat afectivosexual a les aules o la compra de llibres per a les biblioteques que reflecteixen eixe món igualitari que volem i que ara, alguns han volgut censurar.
Hem creat els serveis de promoció de la igualtat a l’esport, al mon rural i a l’ocupació, per exemple amb la paritat a les federacions esportives, amb les jornades de dones al món rural o la pionera Càtedra d’economia feminista, La d’urbanisme i Gènere i el Congrés d’Ivace “Totes Fem Empresa”.
Hem sigut pioneres amb el Pacte Valencià contra la Violència de Gènere i Masclista, un pacte que cal reeditar. També vam crear altres espais de participació, com la Mesa per a la Igualtat Salarial i contra la feminització de la pobresa o el consell Valencià de les dones i altres consells (migracions, diversitat…) on la paritat i la perspectiva feminista s’han incorporat.
Hem creat la xarxa d’agents d’igualtat, els punts violeta, augmentat el nombre de “Centres Dona”, creat el primer pla de promoció de les dones rurals.
A més, hem incorporat la perspectiva feminista als pressupostos de la Generalitat, al Pla General d’Ordenació i Urbanisme (PGOU) o qüestions tan essencials com la Renda Valenciana d’Inclusió o el sistema de la dependència, com elements de justícia social i empoderament de les dones.
Tots aquests sistemes -i molts altres que no es nomenen- deuen de ser no sols preservats, sinó millorats i eixamplats, seguint cap un sistema públic fort i garantista dels drets humans, avançant cap al sistema integral de cures a fer realitat la corresponsabilitat social i personal i la igualtat real. Tot està recollit en la futura llei, que cal posar en marxa per garantir els drets de les dones i de tota la societat.
No podem consentir que el nostre territori es quede de nou enrere després de tot el que hem avançat. La societat valenciana no ho va a permetre!
Des dels ajuntaments, que som la primera porta a la ciutadania de les polítiques públiques, hem de fer un major esforç per contribuir a la igualtat real entre dones i homes i a la protecció del planeta, donant suport a les propostes feministes per millorar la vida de les persones, per cuidar de les persones i del territori.
És per això que proposem els següents ACORDS:
1) Seguir avançant en igualtat, fent que totes les polítiques públiques incorporen la perspectiva de gènere amb enfocament interseccional.
2) Continuar amb l’educació per la igualtat i la convivència.
3) Aplicar de manera transversal la mirada ecofeminista en els models de transformació dels municipis,, començant pel disseny de l’urbanisme, entre altres prioritats.
4) Instar a les Corts Valencianes a seguir amb la tramitació i aprovació de la Llei Valenciana d’Igualtat de Gènere.
5) Donar trasllat dels presents acords a la Generalitat Valenciana, i en especial, als grups parlamentaris de les Corts valencianes, al Ministeri d’igualtat del Govern d’Espanya i els diferents grups parlamentaris del Congrés i del Senat, així com que es publicite per les vies habituals i es comunique al teixit associatiu de la nostra població.