Jordi Puig. Alcalde i responsable de Patrimoni de l’Ajuntament de Ròtova.
I, finalment, l’hem recuperat. Duia apuntades unes poques paraules en un full, per pujar a l’escenari del cine; que u ha d’agrair de manera apressada, però, també, amb un cert ordre.
En esta ocasió, em correspon la part més senzilla: donar les gràcies. Donar les gràcies a totes les persones que ho han fet possible.
En el meu nom i en el de tota la corporació hem de donar les gràcies a tota la gent que ha passat per esta sala. Als propietaris que el van obrir i reformar. A qui li ha donat vida, en els dies de pel·lícules, d’actes, de concerts; a l’escola, amb les representacions de final de curs; i especialment a la banda, La Rotovense Musical, que ha tocat al cine com a casa i que ha posat el seu gra d’arena perquè es mantinguera, fins que va haver de tancar.
A tota la gent que ens heu dit i repetit que volíeu que recuperàrem este espai. A tota la gent que ens heu dit que vos l’estimàveu. I que valia la pena.
Em permetreu que us faça extensiu l’agraïment dels companys Pedro, Isa, Feli; Antònia, Maria, Héctor, Dolores… I, per extensió, a totes les corporacions passades.
També, a un grup d’arquitectes joves que vau creure que era possible, i ens vau acompanyar en el camí de recuperar el cine. A Inés, a Vicent, a Esther i a tota una colla de gent més jove encara que va treballar colze a colze.
Em permetreu, també, que anomene a amigues i amics, que han estat espentant, quan no tot es veia tan fàcil. I, per suposat, als companys de partit. He de dir que sempre no ho havíem vist possible.
En algun moment, fins i tot, vam pensar que «a ningú se li escapa que el Cinema Cervantes potser serà enderrocat », que vaig escriure en unes notes pel 2007. Val a dir que m’alegre d’haver-hi errat.
D’altra banda, en els moments més complicats, sempre hi ha gent que espenta, que anima. En algun altre moment, farem cronologia exacta de la recuperació, de la restauració i de la tasca silenciosa i dura que durant anys hem compartit amb companyes i companys.
Este és un dia especial per a moltes persones. Per a tot el veïnat del poble que l’heu conegut, que l’heu viscut des que éreu menuts; i per a la gent que el podrà utilitzar en el futur. Vull dir que este és un projecte de tots i totes; i per a totes i tots.
Amb el cine, ens projectem des del passat, des del respecte al nostre patrimoni, a la memòria com a poble, i ens projectem cap al futur. I ho fem, de fet, amb la imatge que ha dissenyat Sergi Mendoza.
Perquè el cine és ja un espai per a la gent més jove. És un espai per poder tindre una agenda cultural estable, per a les activitats que vulguen realitzar les associacions, per als teatres, pel·lícules…
Deia que em toca la part fàcil, perquè en esta ocasió solament havia de donar les gràcies; i presentar Esther Sánchez i Vicent Calabuig, arquitectes que n’han dirigit l’obra del projecte elaborat per l’arquitecta especialista en patrimoni Inés Esteve; i Esther Boscà Bañuls, de l’empresa Bañuls, que ha realitzat l’obra. Ells explicaren el procés dels treballs de restauració del bé.
I ho feren en una sessió que formava part del cicle d’activitats de l’Aula Municipal d’Història i Patrimoni Cultural de Ròtova, un calendari de sessions en forma de conferències i visites guiades, en el marc del Pla Municipal d’Acció Cultural i Educatiu de Ròtova i assessorades per l’historiador Jesús E. Alonso.
I fins ací. Gràcies per formar part d’un projecte comú com este.