- Lectura del manifest amb motiu del 8 de març com a dia internacional de reivindicació dels drets socials i laborals de les dones, a Ròtova
El 8 de març de 1857, obreres tèxtils de Nova York es mobilitzen per a protestar per les seues miserables condicions de treball. Un centenar d’aquestes dones moren cremades en la fàbrica on s’havien tancat, algú hi va calar foc.
Uns anys més tard, en la Segona Conferència Internacional de Dones Treballadores, el 1910, s’estableix el 8 de març com a dia internacional de reivindicació dels drets socials i laborals de les dones.
Més d’un segle després, el 8 de març continua sent necessari, perquè les dones seguim en una situació de vulnerabilitat que aquesta societat capitalista i patriarcal s’esforça a mantenir.
La mal anomenada crisi econòmica de la passada dècada, ens va portar cap a una involució en els drets de les dones produint una major desigualtat, empobriment, feminització de la precarietat, retallada en drets socials i pèrdua de drets de ciutadania, fins i tot de drets ja consolidats.
A l’Estat Espanyol l’escletxa salarial se situa en un 30% i en un 34,4% al País Valencià, això vol dir, una mitjana de 6.107,76€ anuals menys per una treballadora valenciana que desenvolupa una feina d’igual valor que un home.
El govern valencià dintre de les seues competències en polítiques de promoció de l’ocupació, ha implementat diverses mesures per la lluita contra la discriminació laboral de les dones. En tots els programes de foment de la contractació (AVALEM) s’aplica de forma transversal la discriminació positiva.
Han actualitzat i aprovat de nous els Pla d’igualtat de la Funció pública, Educació i Sanitat. I s’està impulsant l’increment progressiu dels permisos de cura per als homes per al foment de la coresponsabilitat. S’ha duplicat la xarxa Valenciana igualtat, incorporant agents i promotores. Una xarxa que va a continuar creixent.
Tot i aquests esforços que el Govern de la Generalitat Valenciana està fent per fer front a l’escletxa laboral i a la feminització de la pobresa, cal recordar que les competències en matèria laboral ara per ara són estatals, i és per això que des de Compromís, considerem molt necessària una llei per trencar ‘els sostres de cristall’ (les discriminacions patides per les dones que provoquen de fet la impossibilitats de desenvolupar plenament les seues carreres professionals), però més important encara és la lluita contra «el terra enganxós». El 80% de les rendes de menys de 12.000€/any són dones i a més pateixen una pressió fiscal del 30%. La pobresa té rostre de dona, eixa és l’arrel de les desigualtats.
També som conscients que per a les transformacions socials és bàsic la desaparició prejudicis, dels estereotips, de la divisió sexual del treball i de la no coresponsabilitat en les cures. Per això és tan importat la coeducació. O Així mateix treballar tant des de l’educació com des del desenvolupament de programes per l’ocupació, per evitar sectors feminitzats i sectors masculinitzats. Cal visibilitzar i reivindicar les cures com una responsabilitat de tota la societat.
També és fonamental garantir els drets de ciutadania de totes les dones i el dret a l’asil. L’actual sistema liberal provoca situacions de desequilibris territorials, de sobreexplotació de recursos i de fluxos de població, i dins d’aquest procés les dones s’emporten la pitjor part. Cal remarcar la gravetat de les situacions que pateixen les dones migrants, exposades a múltiples violències.
Rebutgem la tracta de persones i el sistema prostitucional. Converteix les dones en mercaderia i vulnera els seus drets.
Cal insistir en el paper important dels mitjans de comunicació i en els agents culturals per trencar estereotips i presentar les dones com a subjectes amb drets plens i no com subsidiàries ni com a objectes, en cap sentit.
Cal instar al Congrés a elaborar una llei d’educació que tinga com a valor fonamental la coeducació.
Cal declarar el nostre poble un municipi contra la violència masclista i lliure de tracta i de prostitució.
Cal exigir al Govern estatal un finançament just per tal de portar a terme les polítiques d’igualtat així com les polítiques educatives i les socials. la discriminació que patim en el finançament.
L’any 2018 va ser «l’any de les dones». La Vaga del 8M va culminar un seguit de protestes i de lluites feministes enxarxades per tot el món i va obrir les portes a una nova onada feminista globalitzada. Enguany les entitats de tot el territori espanyol i els sindicats, ja estan ultimant la vaga de dones del 8 de març del 2019, una vaga completa: laboral, estudiantil de consum i de cures.
Ara, més que mai,hem de reivindicar fermament l’equitat, perquè sentim que la dreta, sense el més mínim pudor, i amb mentides i manipulacions demana tornar enrera en alguns dels avanços que hem aconseguit les dones. Ens volen submises, però nosaltres ens volem LLIURES.
Cap dona, cap home no pot inhibir-se de les reivindicacions feministes, aquestes benificien tota la societat. Cadascun dels nostres dies ha de ser un dia feminista i la seua visibilització, tot i que diària, es concentra especialment en el 8 de març.
Aquest 8 de març les dones fem vaga. Aquest 8 de març cal que dones i homes eixim al carrer i acudim a les concentracions que es fassen als pobles i participem a la manifestació organitzada per la Xarxa Feminista de La Safor ,que recorrerà pels carrers de Gandia, a partir de les 7 de la vesprada o a la que es farà a València.
PER L’EQUITAT. PER UNA MILLOR SOCIETAT. ENS VOLEM VIVES, ENS VOLEM LLIURES.