(Article d’opinió de Jordi Puig Muñoz, regidor-portaveu de Compromís per Ròtova, publicat a Levante-EMV).
A estes altures el debat sobre l’arribada de la planta de transferència a Ròtova podria mantenir-se des de diverses perspectives: hi haurà olors i molèsties, o no; impedirà l’arribada de noves empreses al polígon; i, també, perquè no, pot haver debat entre els qui desfensen la legalitat i els qui defensen la transparència, encara que resulte paradògic. I és que, en principi, en una democràcia, una cosa hauria d’anar lligada a l’altra.
A l’alcalde li encanta recordar que el procés ha estat legal, “conforme a llei”. Perquè qui fa la llei també sap totes les trampes; i ens hem acostumat a buscar-li els forats per poder fer-ho tot més ràpid, més còmode, més “senzill”, seguint “la ley”.
Quan abans de les eleccions vam advertir que ens portaven la planta a Ròtova sense que l’alcalde haguera dit res abans, vam demanar una reunió pública -fins a tres vegades- amb tècnics, si calia, per a que la gent sapiguera què era això d’una planta de transferència i poguera opinar-ne. Això per una banda. I que s’explicaren els vertaders motius pels quals venia a Ròtova: fou l’alcalde qui va oferir la ubicació del polígon de Ròtova, en un moment en què cap poble la volia; en un moment en què els municipis del consorci de residus discutien sobre la possible ubicació i sobre el rebuig que havia creat a La Font i Beniarjó. Per baix mà, això és, sense que constara en cap paper. Solament va suggerir que presentaren la sol·licitud al seu municipi, que disposava d’un polígon on podria anar ubicada. Aleshores, els veïns no sabíem res del tema.
Així, la sol·licitud de compatibilitat que va presentar Vytrusa davant l’Ajuntament va ser aprovada al plenari de desembre passat (en un acte públic, per tant); i els veïns continuàrem sense enterar-nos de res, entre altres coses, perquè les dues forces presents (PP i PSOE) ja se les apanyaren per no dir ni una paraula a les veïnes i veïns.
Demanàrem el debat -déia- abans de les eleccions, per emplaçar-lo tot just després de la cita amb les urnes, perquè este és un debat que va més enllà de les possibles sigles de cadascú. L’alcalde assenyalà que “en estos moments no hi ha «res tancat al voltant de la instal·lació» i, per eixe motiu, ens demanava prudència i que ens informàrem abans de criticar. I molta gent se’l degué creure.
Quan arribà a les nostres mans documentació sobre la certesa de l’arribada de la planta, l’alcalde no tingué més remei que admetre-ho i, com una cosa feta, afirmà que els veïns opinarien quan estiguera tot clar. Doncs, ja està. Clar i fet.
De fet, mentre el consorci ratificava l’acord de la comissió de govern per situar la planta de transferència a Ròtova, en una reunió a Xàtiva, Compromís feia una reunió amb els veïns i els empresaris i tornava a demanar una reunió pública. El públic assistent, indignat, decidí que es recolliren firmes i que s’encetaren totes les vies per intentar frenar la planta.
Durant tot este temps, el govern ha mantés que l’opinió sobre la planta era una qüestió de postures partidistes: el PP a favor i Compromís en contra. I no és així.
Som molts els qui creguem, a banda de les nostres sigles, que hem de tenir una idea clara i estratègica del futur que volem per al nostre polígon, ara que encara està mig buit, on hem d’intentar atraure més empreses. Som molts els qui pensem que no tot val per intentar tapar el forat que ha generat l’Ajuntament els darrers anys.
I som molts els qui creguem que, a banda de legals, els procesos on es decideixen coses importants per al municipi han de ser, a més, transparents: oberts als veïns, oberts a recollir la seua opinió, permeables, susceptibles de ser modificats o anul·lats si així ho desitja la majoria. Fer això en un municipi de poc més de 1.300 habitants és tan senzill com baixar al carrer o convocar dos reunions, en 2 vesprades.
Ara, sembla, ha arribat l’hora de poder opinar i al·legar, ja que estem en ple període d’exposició pública de la llicència ambiental. Molles. Perquè ells s’han fet amb tot el pa.
Sembla que l’Ajuntament ja ho ha fet per nosaltres; ja ha decidit. I ja no es tracta de posicionar-se a favor o en contra, perquè l’equip de govern ha dit que no vol saber l’opinió del veïnat, ha decidit a esquenes de la gent i ha tirat pel recte. La participació ciutadana ha brillat per la seua absència. I la transparència s’ha quedat en una de les moltes notes de premsa que envia per a fer-se propaganda de tant en tant.