Jordi Puig. Portaveu de Compromís per Ròtova (article publicat a 7 i 1/2 Notícies).

Tornem amb la planta de transferència. Ja hauran llegit i escoltat vostés moltes coses. De les últimes, el passat dimarts 2 d’agost, quan l’alcalde de Ròtova va contestar Compromís per Ròtova, perquè des de l’agrupació li havien demanat que recollira l’opinió de la gent per decidir si la població havia d’acollir la planta de transferència.
I és que, segons l’alcalde, en declaracions a la Cadena COPE, “el procés de recollir firmes seguit per Compromís no està duent bons resultats pel que no tenen la suficient força com per generar crítica”.

Des de Compromís ens han sorprés unes declaracions com estes, que denoten un menyspreu pels veïns i per les opinions que puguen tenir. Creiem que un alcalde ha d’estar a una certa altura i actuar i fer declaracions de manera responsable. De fet, ell no n’ha agafat cap: no ha pres cap opinió del carrer, perquè està aprovant el projecte sense consultar ningú.

La recollida de signatures encetada per la gent va començar després de la reunió que Compromís va convocar, davant la indignació d’una part del veïnat, que veia com anava a aprovar-se un projecte sense que ni tan sols se’ls haguera informat. Nosaltres hem intentat fer-ho de la millor manera possible: convocant la gent, demanant pels passos que volia seguir el veïnat i aportant raons, que és la força que sustenta les crítiques.

Ara l’alcalde voldrà mesurar la legitimitat de la crítica en funció del número de signatures. Entenem que l’alcalde desitge que siguen pocs els veïns que no vulguen la planta, i que estiga fent tot el que està a la seua mà perquè no signen ni es pronuncien en contra. Amb les al·legacions, també presentarem les signatures de la gent que ha dit que no la vol, que no vol la planta; de la gent que ha dit que vol un altre futur per al polígon i per al poble. I en son al voltant de 600 (de Ròtova i Alfauir) les que han posat negre sobre blanc el seu posicionament.

Compromís ha criticat en diverses ocasions que l’alcalde haja actuat d’esquenes a la gent, tot i haver seguit els procesos legals pertinents; i és que, a dia de hui, la llei permet que un Ajuntament aprove un projecte sense que la gent del municipi siga coneixedora. Que siga legal no significa que siga moral ni ètic -ja que la gent s’ha enterat a última hora, quan ja tots els passos a seguir s’havien donat-, i nosaltres apostem per practicar una política ètica i responsable, de la mà de la gent del poble.

Sentir parlar l’alcalde de transparència, quan ha aprovat la planta esquenes de la mateixa gent, o quan l’oposició no hem tingut accés, després de dos mesos, a la mínima informació necessària per poder posicionar-nos en un tema tan important com este, resulta, si més no, una burla.

Embolcallat de bones paraules, l’Ajuntament continua el seu ritme, de manera més acurada, això sí. Però quasi amb els mateixos mètodes. De fet, és tan sols un botó de mostra.

Per això, nosaltres també continuem convençuts que calen propostes netament diferenciades i que aporten aire fresc a l’Ajuntament. Ara des de l’oposició; d’ací a quatre anys, des del govern.

Ells podran pensar que se n’han eixit amb la seua; però no. El capítol de la planta és el principi del fi. I és l’inici d’un canvi que, tot i que tarde tres anys i poc en produir-se, arribarà: el canvi cap a un Ajuntament per als veïns i amb els veïns.