Nahiana Suñé: “Un fill ha de ser una il·lusió i és per açò que defensem que la maternitat lliure ha de ser un dret absolutament inqüestionable per qualsevol força política i govern”. Podeu llegir el text de la moció ací.
Al passat ple ordinari de Ròtova, el PP local va votar en contra de la moció que rebutjava la llei contra l’avotarment, i ho feu amb l’únic argument que no anaven a aprovar una moció amb uns termes com els que presentava. La moció sol·licitava la retirada de l’avantprojecte de Llei Orgànica per a la protecció de la vida del concebut i dels drets de la dona embarassada. Per entendre, que aquesta proposta de llei vulnera en gran mesura la llibertat de la dona en relació a la seua maternitat, coarta la seua capacitat de decisió i posa en greu risc la seua salut sexual i reproductiva.
Segons els valencianistes, “la proposta de llei presentada pel Ministre de Justícia no respon a una demanda de la societat espanyola, sinó més bé, a la d’un xicotet sector de la societat més integrista del catolicisme i de l’extrema dreta”.
La llei que el PP pretén reformar, Llei Orgànica 2/2010, de 3 de març, referia aspectes normatius de la salut sexual i reproductiva a més de regular la interrupció voluntària del embaràs. Aquesta llei, sempre millorable com quasi totes les lleis que regulen la nostra societat, recollia mesures de prevenció, mesures de planificació familiar i mesures d’educació, totes elles necessàries i que no contempla l’avant projecte de llei presentat pel Govern de l’Estat.
La llei que se’ns vol imposar està feta a mesura dels qui s’oposaven a que es donara una assignatura d’educació sexual a l’escola, a l’escola pública. Una educació molt necessària no sòls com a prevenció d’un embaràs no desitjat sinó també com a mesura de protecció de la salut, perquè, posar els mitjans per evitar una malaltia de transmissió sexual li pot salvar la vida als nostres fills, i això és molt important.
“Un fill, no ha de ser mai una imposició. Un fill ha de ser una il·lusió i és per açò que defensem que la maternitat lliure, ha de ser un dret absolutament inqüestionable per qualsevol força política i govern”.
“La interrupció voluntària de l’embaràs és una decisió molt dura i difícil en qualsevol dels casos que es puguen plantejar i el que cal fer és garantir que aquesta es produïsca en les millors condicions sanitàries possibles”.
Finalment, Suñé va concloure que “és molt greu que una pràctica fins ara habitual com són les proves prenatals a les gestants habitualment en funció de l’edat de la dona, i ja sabem com a la nostra societat s’ha anat endarrerint l’edat de tindre descendència, no caldran. Deixant pas a l’augment dels naixements amb discapacitats i seguint amb la situació de retalls en les ajudes i serveis per a atendre a estes persones”.
Moltes de les consideracions, va recalcar Suñé, les aporten l’Organització Mèdica Col·legial (52 col·legis de metges d’Espanya), que havia demanat que la dona no fóra tractada com una malalta mental i considerava que la decisió d’avortar no podia estar en mans de tercers; a més, demanava que s’incloguera el supòsit de malformació fetal per poder exercir este dret.