- Ròtova commemora el Dia Internacional de l’Orgull LGBTIQ+
Ròtova commemorà divendres, 28 de juny, el Dia Internacional de l’Orgull LGBTIQ+, amb la penjada de la bandera al balcó de l’Ajuntament i amb la lectura d’un manifest per part d’Isabel Pérez, regidora d’Igualtat i Polítiques Inclusives, que reproduïm tot seguit.
Com cada any, Ròtova celebra el 28 de juny per recordar els fets produïts a Stonewall Inn el 1969, a la ciutat de Nova York, que van marcar l’inici de l’alliberament homosexual. 50 ANYS D’STONEWALL, SEGUIM LA REVOLTA. Este any, la commemoració gira entorn a la “Gent gran sense armaris: història, lluita i memòria”.
I la memòria ens porta a la matinada del 28 de juny de 1969, avui fa 50 anys, la policia de Nova York irrompé al bar d’Stonewall Inn amb la intenció de tancar el local i d’arrestar-hi la concurrència. Aquest bar, a banda de ser freqüentat per transsexuals, lesbianes, bisexuals i gais, era conegut per atreure persones racialitzades, migrades (especialment llatinoamericanes), persones sense sostre i marginades socials.
Aquella nit la ràbia per la brutal actuació policial esclatà als carrers: centenars de persones s’enfrontaren a la policia que acabà replegant-se, incapaç de contenir la resposta irada i espontània de la gent. La comunitat LGTBI deixà, per uns dies, de lluitar en associacions més o menys encobertes per defensar-se i reivindicar-se al carrer.
50 anys després som les mateixes persones que lluitem contra les agressions i els discursos de l’odi que pretenen deshumanitzar-nos. No ens conformem amb la llei 23/2018 de la Generalitat Valenciana, cal fer-la efectiva . Contra el feixisme i contra l’LGTBI-fòbia, ni un pas enrere!
50 anys després som les mateixes persones transsexuals que lluitem per la visibilització, per la dignificació, contra la patologització i per la inclusió sociolaboral en igualtat de condicions.
50 anys després som les persones amb VIH que lluitem contra l’estigmatització social i laboral, la culpabilització individual i la discriminació sanitària.
50 anys després som les mateixes persones migrades o racialitzades que lluitem per fer efectius els drets humans, el dret a l’asil, el dret a gaudir d’espais de seguretat, de cures i de llibertat, i que salvem vides a la Mediterrània.
50 anys després som les persones que denunciem l’assetjament escolar per raó d’identitat de gènere o sexual. Volem una formació crítica amb l’entorn, sense prejudicis i lliure d’estereotips.
50 anys després som les mateixes persones que construïm murs de coratge per afrontar la brutalitat policial, desfermada de nou i un cop més a casa nostra contra les classes populars organitzades.
50 anys després som les mateixes persones que ens organitzem arreu del territori per defensar el dret a un treball digne, garantir l’accés a l’habitatge per a tothom i poder envellir en condicions adequades.
50 anys després lluitem més plegades que mai amb les reivindicacions feministes, perquè som una mateixa lluita per la dignitat humana. Només sí és sí!
50 anys després cal tornar a reivindicar que hem estat, som i serem la revolta al carrer per guanyar plegades una vida digna i feliç.